Començo a creure que veuré abans la independència del meu
país que la traducció d’algunes obres que necessitem (el plural és per
col·lectivitzar el dramatisme de la urgència) trobar en català. Però cap
problema: quan tingui una editorial, les reuniré totes en una col·lecció que es
dirà Obres mestres que, vés a saber
perquè, gent molt més capaç i amb més diners que jo mai no havia cregut oportú
publicar en la nostra llengua. No patiu, que hi haurà versió en rústica i
en tapa dura. Pel que fa a la tipografia crec que ens inclinarem per Dante.
Primers volums:
1) Vospominaniya,
de Nadezhda Mandelstam. Les memòries de la viuda d’Óssip
Mandelstam. Imprescindible. El manuscrit no tenia títol i la traducció anglesa
es va publicar en dos volums: Hope
Against Hope i Hope Abandoned. Es
veu que nadezhda significa esperança en rus; un joc de paraules intraduïble,
crec. El pròleg haurà de ser, ineludiblement, l’article de Joseph Brodsky «Nadezhda
Mandelstam (1899-1980). An Obituary», escrit el 1981, que tampoc no ha
estat mai traduït al català.
2) Život
s hvězdou, de Jiří Weil.
Philip Roth —que com que és un gran escriptor ha llegit molt— al prefaci de la
traducció a l’anglès d’aquesta breu novel·la diu que no coneix cap llibre com
aquest. És molt probable. L’argument és senzill: els nazis han ocupat Praga i
Josef Roubick s’aferra als detalls més petits per tal d’intentar sobreviure. No
és un llibre alegre. D’humor en trobarem més a Na Střeše je Mendelssohn, del mateix autor txec, que també
publicarem, és clar.
3) Joseph Roths
Flucht und Ende. Erinnerungen, de Soma Morgenstern, amic íntim de Joseph
Roth. Ara el que no coneix cap llibre com aquest sóc jo. És el contrapunt
irònic i commovedor del magnífic El món
d’ahir de Stephan Zweig. Si hagués de marxar corrents de casa i no pogués
tornar-hi mai més, me n’emportaria la Bíblia, El Rei Lear i aquest llibre de Morgenstern. De fet, ara mateix els posaré tots tres
junts per si de cas.