Un vespre de juny de 1940, nou
persones, la majoria emigrats russos, sopen en una casa als afores de París.
Les tropes alemanyes, després de la batalla de Sedan, es troben a uns cinquanta
quilòmetres de la capital francesa. És per això que, de tant en tant, se senten
canonades. Després de l'àpat, durant el qual tots s'han mostrat, és clar,
extremament preocupats pel decurs la guerra, es fa un llarg silenci fins que
algú pregunta què en pensarien de tot plegat els qui ja són morts. Després de
la sorpresa inicial, cadascú escull un personatge que li agradaria convocar en un moment tan transcendent. Puixkin, Napoleó, Tolstoi, Marie Taglioni, Juli
Cèsar, Bismarck... L'amfitriona, Maria Leonidovna, ho té clar: Mozart. S'estaria
amb ells tota la nit, tocaria el piano, tothom vindria a escoltar-lo; si Mozart
aparegués, la guerra s'acabaria.
Durant els dies següents,
riuades de refugiats que marxen a peu creuen el poble. Una nit, un home pàl·lid
i magre, demacrat, de cabells esbullats, que parla francès amb accent
estranger, apareix davant de la casa de Maria i demana de fer-hi nit. Ve de
molt lluny, està molt cansat i és músic. No explicarà res més. Acabarà marxant
després d'uns quants dies.
La resurrecció de Mozart és
una novel·leta meravellosa escrita per Nina Berbèrova (1901-1993). Crec que no ha estat
traduïda al català; convindria fer-ho.