Som fràgils enmig s'un temps evanescent... Aleshores, queda alguna cosa de nosaltres? La memòria d'aquells que ens recorden és la petita eternitat dels mortals... Hi ha alguna cosa més? Pels qui "veuen" alguna cosa més, sí. Però aquest "veure", tot i sent de natura humana, no ho sembla... Dilluns metafísic!
3 comentaris:
Som fràgils enmig s'un temps evanescent... Aleshores, queda alguna cosa de nosaltres? La memòria d'aquells que ens recorden és la petita eternitat dels mortals... Hi ha alguna cosa més? Pels qui "veuen" alguna cosa més, sí. Però aquest "veure", tot i sent de natura humana, no ho sembla...
Dilluns metafísic!
Tant trist com cert i com bella la forma d'expressar aquest sentiment on regna el vent esgarriador.
Tot i això, Teresa i Glòria, n'hi ha molts que entossudits continuen arrenglerant paraules. És una tossudesa commovedora.
Publica un comentari a l'entrada