Retrats

Si algun dia puc substituir la taula del menjador per un despatx com cal com a lloc de treball —una utopia com qualsevol altra—, decoraré un parell de les parets d’aquest nou cau polsegós amb alguns quadres i imatges. En tinc tres de triades, d’imatges. Serien uns retrats de Kafka, de Pompeu Fabra i d’Einstein. Del primer hi posaria la darrera fotografia que li van fer (no se sap si l’any 1923 o 1924), del segon una de ben coneguda en què aguanta una pipa, i del tercer una que li van fer a Princeton l’any 1949. La llista dels motius d’aquesta tria és gairebé tan gran com l’admiració (llums i ombres incloses) que sento per tots tres. 

Stefan Zweig i el món d'avui

Quan un llibre m'agrada, em faig pesadet. A Núvol es veu que no els fa res. Gràcies, doncs.

Represa

Més de dos mesos després, actualitzo un blog que, per manca de temps, sembla gairebé abandonat. Apunto diverses novetats, alguna de les quals és la causa principal d’aquest abandonament: 

-La revista Lemúria ha tret el seu primer número. A la pàgina 54 hi trobareu «L’accident», un article molt curt que vaig escriure a partir de la lectura de Un home sense atributs de Robert Musil. 

-Com que en aquest blog, quan funcionava regularment em dedicava, sobretot, a parlar de llibres, no puc estar-me de recomanar El món de 1914 de Stefan Zweig, publicat per l’editorial gironina Ela Geminada, traduït per Marc Jiménez Buzzi, i amb un estudi introductori molt interessant escrit per Antoni Martí Monterde. És un llibre excel·lent per recordar que el mal del clixé i de la simplificació també afecta la manera com se suposa que hem de valorar intel·lectuals de la importància de Zweig. 

-Dijous que ve, El funàmbul farà un any. Quatre números, ja. Ho celebraré a la llibreria La Impossible a Barcelona (c/ Provença, 232). Serà a les 19.30. M’hi acompanyarà (tot encaixa) Antoni Martí Monterde. Un luxe i un honor. Hi sou convidats, evidentment.