Pensa en això: quan et regalen un rellotge et regalen un petit
infern florit, una cadena de roses, un calabós d’aire. No et donen el
rellotge i prou, per molts anys i esperem que et duri perquè és de marca
bona, suís amb àncora de robins; no et regalen només aquest picapedrer
menut que et lligaràs al canell i que passejarà amb tu. Et regalen —no
ho saben, el terrible és que no ho saben—, et regalen un nou bocí fràgil
i precari de tu mateix, quelcom que és
teu però que no és el teu cos, que cal lligar al cos amb la seva
corretja com un bracet desesperat penjant del teu canell. Et regalen la
necessitat de donar-li corda cada dia, l’obligació de donar-li corda
perquè continuï sent un rellotge; et regalen l’obsessió de tenir en
compte l’hora exacta en les vitrines de les joieries, en l’anunci de la
ràdio, en el servei telefònic. Et regalen la por de perdre’l, que te’l
robin, que et caigui a terra i es trenqui. Te’n regalen la marca, i la
seguretat que és una marca més bona que les altres, et regalen la
tendència a comparar el teu rellotge amb els altres rellotges. No et
regalen un rellotge, tu ets el regalat, t’ofereixen a tu per a
l’aniversari del rellotge.
Julio Cortázar
5 comentaris:
Traduir Cortázar: un plaer inútil dels catalans.
Treball de classe: sospesar les paraules "plaer" i "inútil".
Actualment, els rellotges només serveixen per entretenir els nens o per presumir si pots pagar-te'n un de bo.
Salut!
Jo en porto un de butxaca, Ricard. Sembla com si em pressionés menys. Només ho sembla.
M'encisen els plaers inútils, Allau.
A mi també m'agraden els plaers inútils, tot i que, ben pensat, si són plaers ja no són inútils.
Fa molts anys que no porte rellotge però el mòbil... ai el mòbil...
Què hauria escrit Cortázar dels mòbils, Novesflors? Res de gaire afalagador, m'imagino.
Publica un comentari a l'entrada