El 21 de gener de 1880, Gustave Flaubert escriu una
carta al seu amic Ivan Turgénev en què li agraeix que l’hagi ajudat a descobrir
un tal Tolstoi. En aquell moment, Tolstoi
tenia 52 anys i fora de Rússia no era gens conegut.Flaubert, que havia llegit
els tres volums de Guerra i pau en
una setmana, en deia això:
«Gràcies per haver-me fet llegir la novel·la de
Tolstoi. És de primera categoria. Quin pintor i quin psicòleg! Els dos primers
volums són sublims. Però el tercer s’enfonsa
estrepitosament. Es repeteix i filosofa! Vull dir que aquí és quan el veiem a
ell, l’autor i el rus, mentre que fins aleshores tan sols havíem vist la
Naturalesa i la Humanitat. Em sembla que de vegades té coses shakespearianes.
Durant la lectura feia crits d’admiració, i això que és llarga! Parleu-me de l’autor. És el primer llibre que
fa? En tot cas, els té ben posats. Sí, està molt bé! Molt bé!»
Dedicar l’adjectiu «shakespearià» a l’autor que
segurament més odi va expressar vers Xècspir fa més gràcia que no pas la
suposada posició correcta de les gònades de l’eminent autor rus.
1 comentari:
Podria ser que no li agradés Shakespeare o així sol constar però, també pot ser, que copsés la grandesa innegable de l'anglès.
Un petó, David.
Publica un comentari a l'entrada