dimecres, 9 de setembre del 2015

Paul Celan i Kafka

«Va posar virtuts i defectes, innocència i culpa, qualitats bones i dolentes a balança perquè volia certeses abans de jutjar-se. Però apilat d’aquesta manera, la balança restava equilibrada. Com que ho volia saber tant sí com no, va tancar els ulls i caminà al voltant de la balança, ara seguint la direcció de les busques del rellotge, ara en la contrària, fins que ja no sabia quin platet sostenia què. Aleshores, sense mirar, va decidir quin dels dos extrems el jutjaria. I sí, quan va obrir els ulls una altra vegada, un braç havia baixat. Ara bé, no hi havia manera de saber quin era: si el del platet de la culpa o el de la innocència. Això el va fer enfadar molt. No va voler veure l’avantatge de la situació i es va condemnar, tot i que sense ser capaç de treure’s de sobre la sensació que podria estar cometent una injustícia amb si mateix.» 

Paul Celan


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA